El codi taxonòmic

El codi taxonòmic és un conjunt de xifres, separades per guions, que representen les principals categories de classificació d’un organisme viu.

Com tot biòleg sap, els organismes vius es classifiquen actualment seguint criteris de parentiu evolutiu.

Com que existeix un gran nombre d’organismes diferents, cal ordenar-los i agrupar-los en conjunts jeràrquics que anomenem tàxons, de manera que un tàxon és un grup d’organismes evolutivament emparentats i similars entre ells.

Els criteris de classificació han variat enormement al llarg de la història. Al principi es dividien en funció de si eren útils o no per a l’home. Però, de seguida, els estudiosos van decidir aplicar el criteri científic a la formació dels grups d’organismes. Van guiar-se per la seva aparença física per fer els grups pensant que, d’aquesta manera, s’aconseguia una classificació en sintonia amb el mètode científic.

Amb els anys, i els nous coneixements, s’han incorporat criteris més moderns i avançats a la classificació dels organismes. Les darreres tècniques d’estudis moleculars aporten noves relacions filogenètiques entre els éssers vius que abans es consideraven més properes o més llunyanes, segons el cas, i que obliguen a noves agrupacions de parentiu evolutiu entre tàxons coneguts, o bé a establir-ne de nous.

Les noves dades que aporten els coneixements que constantment es van adquirint fan que la Taxonomia, o ciència que estudia la classificació dels éssers vius, vagi revisant-se periòdicament per tal de configurar noves relacions taxonòmiques. Per tant, aquesta ciència, com moltes altres, lluny d’estabilitzar-se, està sotmesa a contínues revisions i re-classificacions que obliguen als interessats en la classificació a consultar periòdicament la validesa, o no, dels seus coneixements taxonòmics sobre un organisme concret.

A més, per complicar-ho una mica més, existeixen diferents propostes de classificació taxonòmica o escoles de classificació, de manera que cal decidir-se per una a l’hora de descriure els diferents tàxons per a cada espècie quan es vol expressar la seva classificació. En la present entrada opto per seguir l’escola cladista perquè es basa en les relacions filogenètiques entre els organismes.

Durant molts anys els éssers vius es classificaven en 6 tàxons, de més general a més concret: Regne, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie. Al principi, els pocs organismes que es coneixien s’anaven agrupant en els diferents tàxons sense massa problemes. Però a mesura que apareixien noves espècies, i s’anava avançant en els coneixements filogenètics, calia ampliar el nombre de tàxons per poder encabir tots els éssers coneguts i agrupar-los seguint criteris científics el més rigorós possible. Així van crear-se fins a 50 categories taxonòmiques, algunes encara no definides, per poder classificar, amb el màxim rigor, algunes espècies molt conegudes, entre elles, és clar, l’home actual (Homo sapiens).

El codi taxonòmic identifica cada organisme amb els 7 rangs taxonòmics principals: Regne, Fílum o Divisió, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie. En la creació d’aquest codi se segueix la classificació dels éssers vius proposada per Woese l’any 1977 (1), ja que és la que millor s’adapta a la taxonomia més acceptada dels organismes actualment.

Per elaborar el codi cal assignar un valor numèric a cada categoria taxonòmica, i amb el conjunt de les xifres, que ens dóna la seva classificació en els 7 rangs taxonòmics principals, es configura un codi de 7 valors separats entre ells per guionets. Aquest codi el tancarem entre parèntesis i l’escriurem a continuació del nom científic (binomial) de cada organisme.

Per exemple, en el cas de l’home, escriurem Homo sapiens (1-08-13-19-02-4-1). El primer valor de l’esquerra (1) correspon al Regne, el 08 al Fílum, etcètera, fins a l’últim de la dreta (1) que és l’Espècie.

Per assignar el valor numèric a cada tàxon només hem de llistar-los per l’ordre que apareix a les classificacions publicades de cada tàxon (generalment, encara que no sempre, per ordre alfabètic), i tot seguit enumerar-los en ordre descendent (de dalt a baix). Així, segons la classificació proposada per Woese l’any 1977, els Regnes són 6:

– Animals o Metazous(1)

– Fongs (2)

– Plantes 0 Metàfits (3)

– Protists (4)

– Arqueobacteris (5)

– Eubacteris (6)

Com que l’home pertany al Regne dels Animals, en el seu codi taxonòmic hi figura com a primer valor numèric l’1.

Els Fílums del Regne dels Metazous són 38 (2):

Acantocèfals (01), Acelomorfs (02), Anèl·lids (03), Artròpodes (04), Braquiòpodes (05), Briozous (06), Quetògnats (07), Cordats (08), Cnidaris (09), Ctenòfors (10), Cicliòfors (11), Equinoderms (12), Equiuroïdeus (13), Entoproctes (14), Gastròtrics (15), Gnatostomúlids (16), Hemicordats (17), Quinorrincs (18), Loricífers (19), Micrognatozous (20), Mol·luscs (21), Monoblastozous (22), Mixozous (23), Nematodes (24), Nematomorfs (25), Nemertins (26), Onicòfors (27), Ortonèctids (28), Foronidis (29), Placozous (30), Platihelmints (31), Esponges (32), Priapúlids (33), Rombífers (34), Rotífers (35), Sipúnculs (36), Tardígrads (37), Xenoturbèl·lids (38)

L’home pertany al Fílum dels cordats, per això al segon camp del codi li he ficat el Fílum 08.

El Fílum dels cordats (Bateson, 1885) té actualment 15 Classes amb representants vius (no fòssils):

Leptocards (01), Apendicularis (02), Ascidiacis (03), Sorberacis (04), Taliacis (05), Hiperoartis (06), Mixins (07), Condrictis (08), Actinopterigis (09), Sarcopterigis (10), Amfibis (11), Ocells (12), Mamífers (13), Rèptils (14), Sinàpsids (15)

L’home pertany a la classe dels Mamífers (Linnaeus 1758) i per això li he assignat el número 13 al codi taxonòmic.

Dins d’aquesta classe hi ha 28 ordres (Huxley 1880):

Monotremats (01), Didelfimorfs (02), Paucituberculats (03), Microbioteris (04), Notorictemorfis (05), Dasiuromorfis (06), Peramelemorfis (07), Diprotodontis (08), Afrosoricids (09), Macroscèlids (10), Tubilidentats (11), Hiracoideus (12), Proboscidis (13), Sirènids (14), Cingulats (15), Pilosos (16), Escandents (17), Dermòpters (18), Primats (19), Rosegadors (20), Lagomorfs (21), Artiodàctils (22), Erinàceomorfs (23), Soricomorfs (24), Quiròpters (25), Folidots (26), Carnívors (27), Perissodàctils (28)

En ser l’home un primat (Linnaeus 1758) li he assignat el codi 19. Aquest ordre té 15 famílies:

Cercopitècids (01), Homínids (02), Hilobàtids (03), Aòtids (04), Atèlids (05), Cèbids (06), Pitècids (07), Tàrsids (08), Daubentònids (09), Queirogalèids (10), Índrids (11), Lemúrids (12), Lepilemúrids (13), Galàgids (14), Lorísids (15)

En aquesta relació els homínids (Gray 1825) tenen el número 02, que és que el consta al codi taxonòmic de l’home.

Els gèneres de la família dels homínids que contenen representants vius són:

– Pongo (1): orangutans

– Gorilla (2): goril·les

– Pan (3): ximpanzés

– Homo (4): humans

Finalment, el gènere Homo té una sola espècie, l’home actual: Homo sapiens  (Linnaeus 1758).

Per tant, la lectura del codi taxonòmic de l’home és: Homo sapiens (1-08-13-19-02-4-1): Regne Animal (1), Fílum Cordats (08), Classe Mamífers (13), Ordre Primats (19), Família Homínids (02), Gènere Homo (4), Espècie Homo sapiens (1). També es pot llegir així: animal, cordat, mamífer, primat, homínid, Homo sapiens.

Vejam ara quin és el codi taxonòmic d’una planta molt coneguda, l’alzina (Quercus ilex): 3-12-2-32-3-10-027

Aquest organisme pertany al Regne de les Plantes o Metàfits (3), el qual no està subdividit en Fílums, com en els Animals, sinó en Divisions.

La Divisió 12 dels representants actuals correspon a la dels Magnoliofitins, la qual es divideix en dues Classes, la dels Liliòpsids -1- (antigament Monocotiledònies) i Magnoliòpsids -2- (abans Dicotiledònies). Com que l’alzina és un Magnoliòpsid, li he assignat la clau 2 en el seu codi taxonòmic.

Els Ordres dels Magnoliòpsids està actualment en debat, ja que coexisteixen dues escoles, les quals proposen classificacions diferents pel que fa als Ordres d’aquesta Classe taxonòmica. Les escoles són la de Cronquist (més clàssica) i l’APG II (Angiosperm Phylogeny Group), la qual s’està construint actualment.

En la meva proposta de codi taxonòmic segueixo l’escola APG II, per ser més moderna. Tot i així, m reservo el dret a adoptar l’altra escola si, d’aquí un temps, resulta més acceptada per la comunitat científica.

L’alzina pertany a l’Ordre de les Fagals, al qual l’escola APG II li atorga el número 32, que és el que assigno al seu codi taxonòmic.

Les Fagals tenen 8 famílies, de les quals la tercera és la de les Fagàcies, a la que pertany l’alzina. Per això li assigno el número 3 al corresponent a la Família en el codi taxonòmic.

Les Fagàcies tenen 11 Gèneres, el desè dels quals és Quercus.

Finalment, de les més de 100 espècies del Gènere Quercus, la que correspon a l’alzina (Quercus ilex) ocupa el lloc 27. Per això aquesta xifra és la que figura a l’últim lloc del codi taxonòmic, el que correspon a l’espècie.

El codi taxonòmic de l’alzina (3-12-2-32-3-10-027), per tant, el llegirem així: Regne de les Plantes (3), Divisió dels Magnoliofitins (12), Classe dels Magnoliòpsids (2), Ordre de les Fagals (32), Família de les Fagàcies (3), Gènere Quercus (10), Espècie Quercus ilex (027). També es pot llegir: planta, dels magnoliofitins, dels magnoliòpsids, fagal, fagàcia,  Quercus ilex.

Analitzem ara el codi taxonòmic d’un microorganisme estructuralment molt senzill, el bacteri Escherichia coli: 6-11-3-06-1-18-4

Segons Woese (1977) pertany al Regne dels Eubacteris (6), els quals contenen 23 Fílums. El dels Proteobacteris, entre quals hi ha E. coli, ocupa el lloc 11.

El Fílum dels Proteobacteris està format per 5 Classes:

– Alfa Proteobacteris (1)

– Beta Proteobacteris (2)

– Gamma Proteobacteris (3)

– Delta Proteobacteris (4)

– Èpsilon Proteobacteris (5)

E. coli pertany a la Classe dels Gamma Proteobacteris. Per tant, col·locarem un 3 al tercer camp del seu codi taxonòmic.

Els Gamma Proteobacteris contenen 14 Ordres, el número 6 dels quals és el dels Enterobacterials, on pertany E. coli.

L’Ordre dels Enterobacterials només inclou una Família, la de les Enterobacteriàcies. En la xifra que correspon a la Família del codi taxonòmic d’E. coli hi ficarem un 1.

Les Enterobacteriàcies contenen 49 Gèneres. Escherichia ocupa el lloc 18.

Finalment, Escherichia té 7 Espècies, E. coli figura a la quarta posició.

El codi taxonòmic d’E. coli (6-11-3-06-1-18-4) el llegirem així: Regne dels Eubacteris (6), Fílum dels Proteobacteris (11), Classe dels Gamma Proteobacteris (3), Ordre dels Enterobacterials (06), Família de les Enterobacteriàcies (1), Escherichia coli. També pot llegir-se: eubacteri, proteobacteri, gamma proteobacteri, enterobacterial, enterobacteriàcia: Escherichia coli.

 

Avantatges del codi taxonòmic

En els articles que s’editen en publicacions especialitzades de Biologia (fauna, flora, ecologia, etc.) sovint s’escriu sobre algun organisme viu aportant nova informació sobre ell, dades històriques, del present o qualsevol altres dades, indicant només el nom científic de l’espècie en qüestió.

Per a persones desconeixedores del ésser viu del qual s’estan aportant dades no s’informa, de vegades en tot l’article, d’altres tàxons de rang superior que podrien donar informació d’interès per al lector, ja que pot tenir-ne per la Família o l’Ordre al qual pertany l’organisme.

Anotar tota la classificació taxonòmica, per part de l’autor de l’article, no acostuma a fer-se per no haver d’escriure tots els tàxons als quals pertany l’espècie que està comentant. Però expressar un codi de 7 xifres és ràpid i senzill per part de l’autor de l’article, ja que aquest acostuma a conèixer la seva classificació taxonòmica. La quantitat d’informació que aporta un codi de només 7 xifres pot ser molt important per ubicar taxonòmicament l’espècie i per informar a possibles lectors dels grups als que pertany l’espècie que es comenta a l’article.

De vegades es publica informació d’un Gènere que és compartit per altres tàxons superiors, fins i tot Regnes. Per exemple, Prunella tant pot referir-se a un ocell (Regne Animal), amb 13 espècies, com el nostre pardal de bardissa (P. modularis), o el cercavores (P. collaris); però també es pot tractar d’una planta (Regne Vegetal o Plantes), com les nostres prunelles (P. vulgaris, P. grandiflora). Per tant, el gènere Prunella, a seques, aporta poca informació si no detallem altres tàxons als quals pertany.

Per resoldre les situacions descrites crec que és útil fer servir el codi taxonòmic, ja que, com he indicat, en pocs dígits es pot aportar molta informació sobre la classificació d’un organisme viu objecte de comentaris o articles especialitzats.

Per il·lustrar els casos del Gènere Prunella, vejam quins codis taxonòmics tenen els ocells Prunella modularis i P. vulgaris: P. modularis (1-08-12-29-113-1-11): Regne Animal (1), Fílum Cordats (08), Classe Ocells (12), Ordre Passeriformes (29), Família Prunèl·lids (113), Gènere Prunella (1), Espècie Prunella modularis (11). Ho podem llegir més ràpidament: animal, cordat, ocell, passeriforme, prunèl·lid: Prunella modularis.

En el cas de la planta Prunella vulgaris, el codi taxonòmic és:  3-12-2-41-7-171-10, el qual es llegeix: Regne de les Plantes (3), Divisió dels Magnoliofitins (12), Classe dels Magnoliòpsids (2), Ordre de les Lamials (41), Família de les Lamiàcies (7), Prunella vulgaris. També es pot llegir: planta, dels magnoliofitins, dels magnoliòpsids, lamial, lamiàcia: Prunella vulgaris.

Un altre gènere compartit entre Regnes és Arenaria, el qual també pot tractar-se d’un ocell com d’una planta. En el cas dels ocells, el gènere Arenaria té dues espècies, una és el remena-rocs (A. interpres), que es distribueix per les costes del nord i oest d’Europa, i el pica-platges fosc o remena-rocs negre (A. melanocephala), que viu a la costa occidental de Nord-Amèrica.

Pel que fa a les plantes, el gènere Arenaria conté unes 300 espècies, de les quals 79 són endèmiques de la Xina. Ens interessarem, però, només per dues d’elles, ja que les trobem a les nostres contrades: l’arenària de flor gran (A. grandiflora) i el borrissol o herba gallinera (A. serpyllifolia).

A l’hora d’escriure el seu codi taxonòmic compararem dues espècies d’Arenaria pertanyents a Regnes diferents i que les he triat per la seva proximitat geogràfica: l’ocell remena-rocs (A. interpres) i la planta arenària de flor gran (A. grandiflora).

El remena-rocs té el següent codi taxonòmic: 1-08-12-05-01-03-1, el qual s’interpreta així: Regne Animal (1), Fílum Cordats (08), Classe Ocells (12), Ordre Caradriformes (05), Família Escolopàcids (01), Gènere Arenaria (03), Espècie Arenaria interpres (1). Per tant, és un animal cordat, ocell, caradriforme, escolopàcid: Arenaria interpres

L’arenària de flor gran (A. grandiflora) té el següent codi taxonòmic: 3-12-2-65-9-7-14, el qual es llegeix: Regne de les Plantes (3), Divisió dels Magnoliofitins (12), Classe dels Magnoliòpsids (2), Ordre de les Cariofil·lals (65), Família de les Cariofil·làcies (9), Gènere Arenaria (07), Espècie Arenaria grandiflora (14). També es pot llegir: planta, dels magnoliofitins, dels magnoliòpsids, cariofil·lal, cariofil·làcia: Arenaria grandiflora.

Un altre exemple de gènere repetit entre Regnes és Polypodium, ja que pot tractar-se d’una falguera molt comuna al nostre territori ( Polypodium vulgare), amb codi taxonòmic 3-07-4-7-24-25-47, o bé d’un animal paràsit ( Polypodium hydriforme), el codi taxonòmic del qual és 1-04-3-1-1-1-1 (?). Afegeixo un interrogant al final del codi, entre parèntesi, perquè actualment la posició taxonòmica d’aquest paràsit és incerta, ja que les seves relacions filogenètiques no estan clares, especialment des del rang de Classe cap avall. Concretament, es tracta d’un animal del Regne Animal, Fílum Cnidaris, Classe Polipodiozous (incerta), Ordre Polipodideus (incert), Família Polipòdids (incerta), Gènere Polypodium, Espècie Polypodium hydriforme.

Podria anar enumerant altres exemples de tàxons repetits entre categories superiors, però amb els exemples indicats crec que és suficient per il·lustrar la necessitat del codi taxonòmic en referint-nos directament a les espècies. Amb aquest codi estem fixant la posició taxonòmica d’aquestes aportant, amb poques xifres, la informació més important per expressar la seva classificació actual.

 

Metodologia

Per assignar una xifra a cada tàxon cal seguir un llistat i, com s’ha dit més amunt, s’enumeren els tàxons per ordre creixent des del primer de la llista fins al darrer. Però quin llistat s’ha de seguir? Es poden utilitzar diferents fonts d’informació, però com que la taxonomia és una ciència en constant revisió i, a més, hi sol haver diferents escoles de classificació per a molts tàxons, cal seguir una guia única per tal d’unificat criteris i aconseguir un corpus homogeni.

Per a la proposta de creació d’un codi taxonòmic m’he guiat, òbviament amb risc d’equivocar-me, com en tot a la vida, en la classificació que ofereix l’enciclopèdia virtual Viquipèdia, pels següents motius:

– És força acceptada per la comunitat científica, ja que és aquesta la principal font d’aportació de dades a l’enciclopèdia.

– Segueix una coherència molt acceptable en els seus criteris de treball.

– Aporta enllaços fiables,  molta informació contrastada i bibliografia de referència i de prestigi reconegut.

– Com tota publicació virtual, permet actualitzacions constants que incorporin les darreres revisions i les informacions més avançades.

– Manté una sincronia entre les diferents llengües pel que fa als continguts. És a dir que la informació d’un determinat tema és equiparable entre les diverses versions idiomàtiques de la Viquipèdia, tot i que en algunes llengües, com l’anglesa, la informació sol estar més desenvolupada, per a cada tema, respecte a d’altres idiomes.

– Finalment, en trobar-se a la xarxa, pot ser utilitzada com a font de consulta per crear el codi taxonòmic d’un organisme en qualsevol punt del món i per qualsevol persona.

 

Referències (Bibliografia)

Bueno, David: Història Natural dels Països Catalans. Suplement de Fauna i Flora: L’arbre de la vida (pag. 17). Introducció a la taxonomia, la sistemàtica i la filogènia (pag. 18-26). Breu història de les classificacions (pag. 26-31). Enciclopèdia Catalana 2010.

Klaus Nielsen. Animal Evolution: Interrelationships of the Living Phyla (2a edició). Oxford University Press, 2001

Woese C, Fox G. «Phylogenetic structure of the prokaryotic domain: the primary kingdoms.». Proc Natl Acad Sci U S A, vol. 74, 11, 1977, pàg. 5088–90

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s